Si no hi ha un gir monumental, Salvador Illa, candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya, guanyarà les eleccions del 12 de maig i podrà negociar per formar un tripartit d'esquerres amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Comuns-Sumar. És la informació que es pot extreure de l'últim estudi de Key Data per a Públic previ als comicis. El bloc independentista, en canvi, no sumaria els suficients escons per a arribar a la majoria absoluta, encara que els dos o tres que obtindria Aliança Catalana poden ser decisius.

El PSC s'enfilaria fins als 40 escons, amb un 28,5% dels vots dels catalans. És una primera posició amb distància respecte a Junts per Catalunya, que aconseguiria 33 escons i el 21% dels vots. ERC es quedaria amb 26 seients al Parlament de Catalunya i el 17,3% del suport dels catalans, tot i que Pere Aragonès tindria la clau d'aquest eventual tripartit d'esquerres, un escenari que també dibuixa l'últim sondeig del CIS.

Amb els cinc escons que, segons l'estudi de Key Data, obtindrien els Comuns (5,5% dels vots), aquest pacte d'esquerres arribaria als 71, suficients per governar en un Parlament la majoria absoluta del qual se situa en els 68 escons.

Així, les dades diuen que ERC i Comuns podrien fer president a Salvador Illa, encara que la seva investidura aniria precedida d'un feixuc procés de negociació. No serà gens fàcil una entesa entre el PSC i ERC. En una roda de premsa que ha tingut lloc aquest dilluns al matí a la seu de l'Agencia EFE, Pere Aragonès ha evitat col·locar-se dins el marc d'un possible suport a Illa. Ha situat la possibilitat d'acordar un Govern amb el socialista en la mateixa escala de probabilitats que pactar amb Carles Puigdemont. Aragonès, en tot cas, ha insistit en el fet que treballa per a la seva reelecció.

A mesura que passen els dies, el dirigent d'Esquerra va adquirint importància en el taulell polític no tant per les seves possibilitats de guanyar —que són, segons els pronòstics, pràcticament nul·les—, ni tan sols per la probabilitat que quedi per davant de Puigdemont, com per la seva compatibilitat a l'hora d'encaixar tant en un eix d'esquerres, com en un eix independentista. Aquesta ambivalència el converteix en una peça clau.

Els números, en principi, només servirien a Aragonès per investir a Illa i no a Puigdemont, però són pocs els escons que allunyen a les forces independentistes per assolir l'anhelada majoria absoluta. En concret, els 33 de Junts, els 26 d'ERC i els sis que dona el Key Data a la Cup situarien el bloc independentista en els 65 escons, a només tres de l'èxit.

En aquest punt, apareix un actor incòmode per a les formacions esmentades, Aliança Catalana. El partit independentista d'extrema dreta, encapçalat per l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, obtindria entre dos i tres escons, segons el present estudi. En cas d'aconseguir-ne tres, s'obriria la possibilitat d'un Govern independentista, encara que ERC i la CUP ja han avisat que no negociaran res amb Orriols.

En tot cas, en tractar-se d'una formació nova i sense antecedents en aquest tipus de circumstàncies, no es pot descartar que, tenint en compte la seva declarada sensibilitat independentista, pugui donar suport a un Govern de Carles Puigdemont des de fora, tot impedint que Illa sigui investit president de la Generalitat i, en conseqüència, tancant el pas a un Govern conformat per tres forces d'esquerres totalment contràries al seu ideari.

El PP es menja Ciutadans

Més enllà dels partits que lluitaran per governar, una altra gran conclusió de l'estudi de Key Data és la certificació de l'adeu de Ciutadans a la política autonòmica catalana. Amb un 0,6% dels vots, la formació taronja es quedaria sense representació al Parlament. Si es confirmen els pronòstics, haurà perdut 36 escons en set anys, els que va aconseguir en 2017 de la mà d'Inés Arrimadas. Tampoc obtindria cap seient a l'hemicicle Alhora, el partit que van crear Jordi Graupera i Clara Ponsatí.

El gran beneficiat de la caiguda de Ciutadans serà el Partit Popular (PP), que s'enfilaria als 12 o 13 escons (9,3% dels vots). La formació, a la que representa Alejandro Fernández a Catalunya, es col·locaria com a quarta força autonòmica, per davant de Vox, que perdria un escó i es quedaria en deu. El partit d'extrema dreta cediria terreny al PP, però mantindria el 7,3% del suport dels catalans.

L'última setmana de campanya serà important. Al voltant d'un quart de la població es declara indecisa i no sap encara a qui votarà. En unes eleccions amb uns números tan ajustats, els partits esprintaran per quedar-se amb els últims escons en joc. Ningú no vol pronunciar les paraules "repetició electoral", però tampoc ningú no ho descarta. És un escenari plausible. Segons els números que aporta l'estudi de Key Data, l'única opció clara per evitar-lo serà el tripartit d'esquerres.