Público
Público

La legislatura en què el finançament ha tornat a ser una reivindicació central de la política catalana

La majoria dels partits que obtindran representació al Parlament després de les eleccions del 12-M defensen reformar l'actual sistema, amb propostes que oscil·len entre garantir que es respecti el principi d'ordinalitat -PSC, Comuns i, fins i tot, PP- i un model singular en què Catalunya recapti tots els impostos i tingui capacitat normativa -ERC i Junts-

La consellera d'Economia, Natàlia Mas, entrega al president, Pere Aragonès, la proposta de finançament singular per a Catalunya
Pere Aragonès i la consellera d'Economia en funcions, Natàlia Mas, durant la presentació de la proposta de "finançament singular" per a Catalunya feta fa uns mesos pel Govern.  Bernat Vilaró / ACN

Després d'anys totalment eclipsada per altres qüestions i fora de l'agenda de la política catalana, la demanda d'un nou finançament ha retornat a l'arena la darrera legislatura. Primer amb certa timidesa, a través de propostes dels comuns i de l'entorn del PSC, per anar guanyant pes progressivament fins al punt que ERC i Junts també han recuperat aquesta bandera i, finalment, arribem a les eleccions al Parlament del dia 12 amb la majoria de partits -també el PP- que aposten per un millor finançament de la Generalitat.

Absolutament capital en tot el debat al voltant de l'Estatut -engegat ja fa dues dècades-, el finançament autonòmic torna a ser un tema central de la política catalana, un cop superats els moments més intensos del Procés. Vigent des del 2009, l'actual model està pendent de renovació des del 2014. Més enllà de paraules buides i propostes molt primerenques, cap govern estatal -amb independència que fos del PP o del PSOE- s'ha atrevit a obrir seriosament aquesta carpeta des d'aleshores, conscient que és un assumpte que dispara les tensions territorials i les batalles entre autonomies.

Tot just el 2022 van reaparèixer les primeres propostes per millorar el finançament

El febrer del 2022 van donar-se els primers passos que indicaven que la millora del finançament de la Generalitat tornava al debat polític. En pocs dies de diferència, tant els comuns com la Fundació Rafael Campalans -vinculada al PSC- van plantejar la necessitat de reformar-lo, per garantir més recursos al Govern, acabar amb la competència deslleial entre autonomies i assegurar el principi d'ordinalitat, és a dir, que Catalunya no perdés posicions a l'hora del repartiment dels recursos amb relació a la seva aportació. El Govern, encara compartit per ERC i Junts, simplement s'oposava al primer plantejament de reforma esbossat per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.

A poc a poc, però, el finançament aniria recuperant pes. El Govern i sectors creixents de l'independentisme posarien de manifest -com durant la primera dècada del segle- que el sistema de finançament autonòmic vigent penalitzava la Generalitat i que la situació depassava de molt el que podria considerar-se una solidaritat interterritorial raonable. El dèficit fiscal català, que el Govern xifra en més de 20.000 milions anuals, apareixia altre cop als titulars.

El gran salt arribaria després de les eleccions generals del passat 23 de juliol. Tot i la pèrdua de suports, tant els diputats d'ERC com els de Junts van convertir-se en imprescindibles perquè Pedro Sánchez assolís la reelecció com a president espanyol. I, ara sí, la demanda d'un nou finançament que acabés amb el sempitern dèficit fiscal català va tornar al primer pla. De fet, el seu abordatge va quedar plasmat en els acords assolits amb el PSOE tant dels republicans com dels juntaires per a la investidura de Sánchez.

La proposta del Govern (ERC): recaptació de tots els impostos i sobirania fiscal "plena"

Abans que la legislatura s'acabés anticipadament, el president Aragonès s'havia fixat l'assoliment d'un "finançament singular" per a Catalunya com un dels seus principals objectius per aquest 2024. I el 19 de març, ja amb la convocatòria dels comicis anticipats aprovada, el Govern d'ERC va presentar la seva proposta: un model singular per a Catalunya -és a dir, fora de l'actual règim comú de totes les comunitats amb l'excepció del País Basc i Navarra-, a través del qual la Generalitat recaptés el 100% dels impostos, de manera que Catalunya tingués una "sobirania fiscal plena".

Això permetria a la Generalitat passar d'ingressar uns 26.000 milions amb l'actual sistema de finançament a 52.000, és a dir, el doble. Paral·lelament es pagaria una contraprestació a l'Estat pels serveis que presta a Catalunya i s'aportarien diners a un fons de reequilibri territorial destinat a les comunitats amb menys recursos. ERC defensa una negociació bilateral amb el Govern espanyol, però el PSOE d'entrada no contemplava que Catalunya sortís del sistema de règim comú.

ERC i Junts: recaptar tots els impostos

Sense comptar Vox ni Cs -que no volen millorar el sistema de finançament català-, dels actuals partits parlamentaris només la CUP es desmarca de la reclamació de reformar-lo, amb l'argument que el Govern només podrà gestionar tots els impostos si Catalunya és independent. Pel que fa a la resta, hi ha consens en millorar l'actual sistema, ja sigui per garantir com a mínim el principi d'ordinalitat o tendir-hi -ho defensen PSC, comuns o PP- o per anar cap a un model singular en què Catalunya recapti tots els impostos, com plantegen ERC i Junts.

Totes les propostes contemplen, com a mínim, que es respecti el principi d'ordinalitat

Els republicans situen ara l'assoliment d'aquest finançament singular com una prioritat per a la futura legislatura, tal com va manifestar Pere Aragonès en l'entrevista amb Públic. La seva proposta és la plantejada per la consellera d'Economia en funcions, Natàlia Mas Guix, és a dir, que Catalunya recapti tots els impostos i tingui plena capacitat normativa per regular-los i que es transfereixi a l'Estat una quota pels serveis prestats i recursos per a un fons de reequilibri territorial.

Com en altres qüestions, Junts finalment ha acabat optant per una proposta amb punts en comú amb la d'ERC. Al seu programa, la formació de Carles Puigdemont aposta per una "llei de finançament per a Catalunya que cedeixi a la Generalitat els impostos generats a Catalunya". Això hauria de permetre traspassar totes les competències fiscals a l'Agència Tributària de Catalunya i preveure "eventualment, una quota de solidaritat entre Catalunya i l'Estat espanyol, i establir com a base d'aquesta mantenir el principi d'ordinalitat".

A més, Junts parla d'"elaborar una proposta de cancel·lació del deute públic de la Generalitat a les mans de l'Estat a compte de les inversions pressupostades i no executades, i establir un mecanisme anual de compensació per a futurs exercicis".

Les propostes de PSC i Comuns

El programa de Comuns Sumar considera que la "definició d'una proposta de nou finançament propi per a Catalunya és una tasca urgent i que requereix un gran consens de país". En aquest sentit, aposta per crear una taula de partits al Parlament per elaborar una proposta conjunta catalana i negociar-la després amb l'Estat.

En qualsevol cas, el plantejament de la formació de Jéssica Albiach passa perquè el 100% de la recaptació dels impostos la faci l'Agència Tributària de Catalunya, consorciada amb la Hisenda estatal -tal com preveu l'Estatut-; aprofundir en l'autonomia financera donant més marge a la modificació dels tributs i garantir que sigui "un sistema d'anivellament solidari sempre que respecti l'ordinalitat".

El PSC també vol assegurar l'ordinalitat i defensa la creació d'aquest consorci tributari entre les hisendes catalana i estatal en igualtat de participació que s'encarregui de la recaptació d'impostos. El partit de Salvador Illa, però, considera que la reforma s'ha d'abordar en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera -en què participen totes les autonomies del règim comú- i no de manera bilateral, malgrat que aquesta via és la que havia portat a terme la formació fa uns 15 anys, amb José Montilla a la presidència de la Generalitat i Antoni Castells al capdavant del Departament d'Economia. Finalment, el candidat del PP, Alejandro Fernández, també reclama un nou finançament i considera que aquest ha de "tendir a l'ordinalitat".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?