L'alcalde Jaume Collboni ha aconseguit aprovar els primers pressupostos al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona. El socialista es va veure obligat a sotmetre's a una moció de confiança després de no ser capaç d'assolir els vots necessaris per tirar endavant els comptes, que han quedat aprovats automàticament passat el termini de 30 dies que preveu aquesta via. 

El PSC va arribar a un acord de pressupostos amb ERC, però això no va ser suficient per aprovar-los, ja que necessitava el suport d'un altre grup. Collboni va activar una moció de confiança, que va ser rebutjada. Es va obrir llavors un termini d'un mes durant el qual l'oposició podia plantejar una moció de censura amb un candidat alternatiu a l'alcaldia que comptés amb el suport de la majoria, però no ha estat possible.  

Amb els comptes aprovats i un any després de les eleccions municipals, augmenta la pressió perquè Collboni esculli d'una vegada per totes un soci per formar govern. Tot apunta que el seu aliat principal serà ERC, amb qui Collboni ha dit que hi ha "un espai compartit", ja que van arribar a un acord per tirar endavant els pressupostos. No obstant, en una entrevista a Catalunya Ràdio ha remarcat que això "no vol dir necessàriament res en aquests moments". A més, cal tenir en compte que amb ERC només sumaria 15 regidors, molt lluny dels 21 que necessita per governar còmodament. Per tant, també haurà d'arribar a un acord amb els comuns d'Ada Colau. 

Sigui com sigui, l'ampliació del govern serà després de les eleccions del 12-M però abans de l'estiu. De fet, el batlle ha assenyalat que el PSC, en general, aposta per arribar a pactes el més amplis possibles. "Jo defenso governs progressistes, però també som una força política d'acord ampli, també hem fet acords amb Junts", ha dit tot concloent que ja es veurà "com evoluciona".

Mentre no s'amplia el govern municipal, ha dit Collboni, treballen amb deu regidors i amb el focus posat en tirar endavant el pressupost aprovat. El batlle ha celebrat disposar dels comptes i ha lamentat que ni l'Estat ni la Generalitat hagin pogut aprovar els seus pressupostos. "Són fonamentals", ha dit sobre els comptes. També ha afirmat que això implicarà poder fer transformacions que seran "obres petites de manteniment".

3.807 milions

Els comptes arriben als 3.807 milions, un 5,9% més que el 2023, i preveuen inversions per valor de 777 milions. Entre aquestes inversions, hi ha 153 milions a habitatge públic, 30 per al pla de barri, la mateixa quantitat per a manteniment de l'espai públic, i també 30 milions a allotjaments d'emergència social i polítiques contra la desigualtat; vuit a la reforma de la Rambla i sis per portar a terme la segon fase de cobriment de la Ronda de Dalt, entre d'altres.

Pel que fa a la despesa, la partida més gran és la destinada a serveis socials i promoció social (438,7), seguida de benestar comunitari (419), seguretat i mobilitat ciutadana (396) i transport públic (183).

L'alcalde ha dit que la seva principal preocupació és l'accés a l'habitatge i també ha defensat que cal ocupar-se de les conseqüències de la massificació turística. Sobre els pisos turístics, ha insistit que quan es desenvolupi la normativa de la Generalitat el seu objectiu és que els apartaments turístics en comunitats de veïns siguin zero a Ciutat Vella. A Barcelona hi ha 10.000 pisos turístics legals i l'Ajuntament vol reduir-ne la xifra però no ha concretat quants.  

Sobre habitatge, durant l'entrevista ha defensat l'adopció de mesures com ara la construcció de 5.000 pisos d'habitatge protegit. A parer seu, més enllà de la regulació per topar els preus del lloguer, el que cal és fer més promoció pública. En aquest sentit, ha assegurat que hi ha recorregut i que les tres grans zones de creixement són la Sagrera, la Marina del Prat Vermell i la Zona Franca i un nou 22@. En els pròxims 3 o 4 anys, ha apuntat, es notarà que hi ha "un punt d'inflexió" en habitatge.