Una de les lectures més clares de la cimera hispanofrancesa celebrada aquest dijous a Barcelona és la voluntat tant de Pedro Sánchez com d'Emmanuel Macron de convertir l'eix Madrid-París en un actor clau de la Unió Europea. I, de fet, la signatura del Tractat d'Amistat i Cooperació -o Tractat de Barcelona- entre els dos estats es pot considerar com el moment fundacional d'aquest eix. L'acord s'ha de traduir en una coordinació estreta per reformar –i "reforçar"- l'organització comunitària i, alhora, definir i liderar les seves "prioritats estratègiques".

Sense arribar a qüestionar el lideratge d'Alemanya, la realitat és que l'actual canceller, el socialdemòcrata Olaf Scholz, no ha aconseguit de moment la influència continental que va tenir la seva predecessora, Angela Merkel, que va estar 16 anys (2005-2021) al càrrec. Paral·lelament, l'arribada al capdavant del govern italià de la ultradretana Giorgia Meloni ha restat cert pes i, sobretot, connexions amb Brussel·les al país transalpí.

Amb aquest context, un president hiperactiu a l'escena internacional com Macron no ha fet altra cosa que incrementar la seva agenda diplomàtica, amb la voluntat en certa manera de posar-se al capdavant de la UE. Per completar el còctel, Sánchez també és un dirigent molt pendent de l'escenari exterior a les fronteres estatals i que, almenys segons la versió del PSOE, acumula "victòries" a Brussel·les, com l'excepció ibèrica al mercat elèctric o els fons europeus.

Davant aquest escenari continental, té lògica que el segon i quart estats més poblats de la UE estrenyin la seva aliança, amb la idea de guanyar influència a la UE. I, sens dubte, no es pot menystenir que tant Macron com Sánchez estan molt més còmodes a les cimeres i trobades internacionals, que a l'àmbit local. Mentre que el president espanyol viu dia sí dia també un ambient crispat generat en gran part per una oposició d'una dreta cada cop més extrema, Macron pateix una forta contestació interna a projectes emblemàtics, com ara la decisió de retardar l'edat de jubilació. Aquest mateix dijous, França ha viscut la primera jornada de vaga i manifestacions contra la reforma.

En la compareixença davant la premsa que ha posat punt final a la cimera -abans que tots dos visitessin el Museu Picasso-, Sánchez ho ha resumit així: "Aquest Tractat no només reforça els dos països, reforça el projecte comú, que és Europa. Junts sumem el 25% de la població i el 30% de l'economia de la UE". Si per a Sánchez ha estat una "cimera històrica en les relacions bilaterals i una magnífica notícia per a Europa", per a Macron el pacte liquida una "anomalia" i la seva existència permetrà aprofundir i estructurar les nostres cooperacions". De fet, fins ara França només en tenia dos tractats d'aquest tipus, un amb Alemanya -signat el 1963- i un altre amb Itàlia -del 2021-.

Establir posicions comunes

El document estableix que les dues parts es comprometen a "intensificar el diàleg polític i la cooperació bilateral en tots els àmbits i entre les seves societats, treballant així per l'enfortiment del projecte europeu". I afegeix que tots dos estats "es comprometen a mantenir una concertació estreta sobre qüestions d'actualitat relacionades amb els fonaments i el futur de la Unió Europea".

L'article 4 de l'acord detalla com es materialitzarà aquesta coordinació per fer front comú a Brussel·les: "tant a nivell polític com d'alts funcionaris, les parts es consultaran regularment abans de les grans decisions europees sobre temes d'interès comú per tal de tractar d'establir posicions comunes i d'impulsar-les conjuntament, al si de les institucions europees i davant dels altres Estats membres".

En un altre punt, recalca que els respectius ministres d'Afers Estrangers es "consultaran periòdicament sobre qüestions de política exterior, en particular les que afectin els seus interessos nacionals, així com en cas de crisi i abans dels grans esdeveniments internacionals. Així mateix, identificaran les accions i iniciatives bilaterals, europees i internacionals que puguin emprendre conjuntament". I un altre aspecte clau del text és que França i Espanya "promouran la definició, a escala de la Unió Europea, de prioritats estratègiques, instruments d'influència i posicions unificades al si de les Nacions Unides i del sistema multilateral".

Reforma del mercat elèctric

Més enllà de les grans línies, el Tractat entra més al detall en algunes de les qüestions que més han marcat el cim, com ara l'energia. Sobre aquest tema, es pot llegir que "les parts subratllen que els objectius de la transició ecològica i l'evolució dels mercats de l'energia requereixen una ambició renovada a l'àmbit de l'energia per accelerar la reducció de la nostra dependència dels combustibles fòssils i diversificar les nostres fonts de subministrament, respectant alhora la lliure elecció dels Estats membres pel que fa a la seva combinació energètica". I afegeix que "es consultaran mútuament per col·laborar a escala europea per accelerar el desenvolupament de les energies renovables i la producció dels seus elements essencials, millorar l'eficiència energètica i adaptar l'organització i el funcionament dels mercats europeus de l'energia" .

L'última frase fa referència de manera clara a la reforma del mercat elèctric europeu, un aspecte en què tant Espanya com França han presentat propostes que van en la mateixa línia -inspirades a l'excepció ibèrica, és a dir, a fixar un límit al preu del gas i impedir que aquest combustible marqui també la remuneració de les fonts renovables o l'energia nuclear-, i s'han compromès a "treballar conjuntament per aconseguir-ho".

I, òbviament, la diversificació de les fonts de subministrament passaria parcialment pel desenvolupament del projecte H2Med, l'hidroducte per pretendre unir els ports de Barcelona i Marsella per transportar hidrogen verd. De fet, amb la col·laboració volen "maximitzar el finançament europeu dels projectes d'interconnexió energètica". La previsió és que l'H2Med tingui un cost de 2.500 milions i pugui estar llest el 2030. 

A més d'altres acords en qüestions de defensa -ambdues parts són partidàries de reforçar l'autonomia europea en aquest àmbit-, cultura, educació o sanitat -amb menció explícita a l'hospital binacional de la Cerdanya, al Pirineu català-, el principal desacord és que París s'ha negat a reobrir els nou petits passos fronterers tancats des de fa més de dos anys, dels quals quatre són a Catalunya. El seu argument és que serveixen per controlar el terrorisme i la immigració il·legal. Tot i això, sí que ha pactat la creació d'un grup de treball hispanofrancès sobre qüestions migratòries i, arribat el cas, el desplegament d'"unitats operacions binacionals" en aquestes zones.

La filosofia del Tractat és clara, desplaçar en certa manera l'eix gravitatori de la UE cap al sud, amb París com a punt més central que en la seva entesa parcialment subordinada amb Berlín. "Segellem una relació excepcional i ens dotem d'un marc jurídic destinat a durar en el temps, que defineix el que aspirem a ser", ha dit Sánchez. Un actor clau en l'organització comunitària i, per obviar-ho, un eix de poder que defensi amb més força els interessos conjunts. El temps dirà fins a quin punt ho aconsegueixen.