"Hi ha partit", assegura un membre de la direcció nacional d'Esquerra Republicana. El comentari ve a col·lació del resultat de les darreres enquestes publicades que situen els republicans entre els 27 i els 37 diputats. En una disputada pugna per la segona posició amb Junts, que els sondejos situen sobre els 33 diputats. A tots dos partits independentistes els queda lluny el PSC, que les enquestes pronostiquen que traurà entre 38 i 47 diputats. L'últim sondeig publicat, el del CEO –el CIS català-, dispara el resultat del PSC i situa en segon lloc ERC. A Catalunya ja està assumit que no n'hi ha prou de guanyar les eleccions per tenir la presidència i que el segon lloc serà tant o més important que el primer. Per això Esquerra posarà tota la carn a la graella per poder recuperar terreny i quedar per sobre de Junts, encara que públicament tampoc es descarti guanyar les eleccions al PSC, com és lògic.

I és que les eleccions catalanes del 12 de maig tornaran a ser una complexa jugada de billar amb múltiples boles i a tres bandes, les que representen els tres grans partits amb opció a la presidència, PSC, ERC i Junts. Una partida en què Esquerra és qui hi té més a perdre, concretament la presidència de la Generalitat. Pel que els republicans aniran a totes, atès el que s'entreveu de les projeccions demoscòpiques. Tot i que al seu torn, ERC se situa en una posició central que -en cas que els resultats no li donin opció a revalidar la presidència de Pere Aragonès- molt probablement mantindrà els republicans com a peça clau del tauler. I en cas de finalment quedar tercers, hauran de decidir entre o bé fer un Govern amb el PSC i els comuns en un tripartit d'esquerres, o reeditar-lo amb Junts malgrat l'anterior ruptura. Això, sí és que no ens encaminem al bloqueig i la repetició electoral.

La desmobilització, el gran adversari

Segons apunten fonts properes a la presidència d'Esquerra que ostenta Oriol Junqueras, el gran adversari dels republicans és l'abstenció i una gran desmobilització del seu electorat. Un fenomen que ja va castigar ERC a les municipals, on va perdre 300.00 vots i alcaldies tan importants com Lleida o Tarragona. I encara més a les generals del 23 de juliol on va perdre 6 diputats i 400.000 vots. "La gent ens té en gran consideració i tenim una bona valoració, però cal aconseguir motivar el conjunt dels nostres votants, trencar amb la forta desmobilització, ja que a Esquerra ens afecta especialment", asseguren des de la direcció del partit.

Segons es desprèn dels sondejos i confirmen fonts de la direcció d'Esquerra el principal problema de desmobilització dels republicans es concentra a la demarcació de Barcelona, amb especial atenció a l'àrea metropolitana. En la resta de les demarcacions el descens és més lleu. ERC ha apostat per dues peses pesades del partit a Tarragona i Lleida, amb la diputada i portaveu, Raquel Sans, i la secretària general adjunta, Marta Vilalta, respectivament. A Girona s'ha optat per la delegada del Govern, Laia Cañigueral.

Esquerra va obtenir el 2021 el millor resultat de la seva història en unes eleccions catalanes des de la restauració de la Generalitat, amb 33 diputats. Això va permetre als republicans aconseguir, per primer cop a l'etapa moderna, la presidència de la Generalitat. Connectant així amb el fil de la història d'Esquerra que hi té els grans presidents de la Generalitat republicana, des de Macià a Companys, passant per Irla o Tarradellas ja a l'exili per la dictadura franquista. El 12 de maig que ve, caure per sota dels 33 diputats seria un fracàs, però el resultat d'Esquerra no es mesurarà tant pel nombre d'escons com per la posició en què quedi.

La segona posició, objectiu prioritari

Obtenir la segona posició davant de Junts, si no és possible guanyar al PSC, permetria a Pere Aragonès intentar reeditar la presidència de la Generalitat si hi ha una majoria independentista. Un objectiu fonamental no només pel que suposa d'accés al màxim poder institucional a Catalunya, sinó per l'efecte psicològic que provocarà als republicans perdre la presidència. Es vol evitar que la presidència d'Aragonès sigui "un petit parèntesi de la història entre els presidents convergents i socialistes", assegura un dirigent dels republicans. De moment, l'anomenat "efecte Puigdemont" sorgit amb la decisió de l'expresident de la Generalitat de reprendre el lideratge de la candidatura de Junts, ha impactat sobre Esquerra amb un creixement del seu adversari independentista.

A Esquerra no veuen impossible capgirar la truita. "Se li farà llarga la campanya electoral a Junts sense una sola proposta que no sigui el mateix Carles Puigdemont", asseguren fonts de la direcció. Però per aconseguir reeditar la presidència de la Generalitat, Aragonès haurà d'aconseguir tres coses: Quedar en primera o segona posició. Si es dóna la segona opció, la més factible per als republicans ara mateix –tot i que no sense dificultats-, la segona condició serà que l'independentisme sumi majoria absoluta en un dels seus moments més baixos. I encara si es dóna aquest escenari, Aragonès haurà d'aconseguir, en tercer lloc, un acord difícil amb Junts i amb la CUP. I això després d'una legislatura en què Junts va trencar amb ERC sortint del Govern, amb una bel·ligerància extrema entre els dos partits, i amb els anticapitalistes de la CUP molt crítics amb les polítiques del Govern d'Esquerra. Tres condicions, a la qual més difícil, però cap d'elles impossible.

Gestió i sobiranisme, trens i referèndum

Esquerra es planteja la mobilització del vot amb dos eixos principals combinats. D'una banda, fer arribar a la ciutadania el resultat de la seva gestió al capdavant del Govern els últims tres anys, la meitat en solitari. I plantejant un projecte de continuïtat en la "millora" dels serveis públics. Però afegint també propostes independentistes que van des de la feina feta per a la desjudicialització de la política catalana amb els indults, la derogació de la sedició i l'amnistia. Fins a la proposta de referèndum d'autodeterminació acordat que Aragonès ja ha posat sobre la taula de negociació amb el Govern espanyol. La reclamació d'un nou sistema de finançament "singular" per a Catalunya en què la Generalitat recapti tots els impostos, o la culminació del traspàs de Rodalies són dos grans temes que també se sumen a l'apartat de gestió i millora de les condicions de vida. També la defensa i el foment de la llengua catalana tindran un pes específic a la campanya electoral dels republicans.

Les dificultats per transmetre els fruits de la gestió del Govern, que ha hagut de navegar molt lluny de la majoria parlamentària amb només 33 diputats al Parlament, han estat més que evidents. Però, segons expliquen els responsables de la campanya d'Esquerra, Oriol Duran i Sergi Sabrià, "durant aquests tres anys de la presidència de Pere Aragonès hem revertit totes les retallades i hem posat al servei de la gent els màxims recursos de la història de Catalunya" , asseguren. Els dirigents d'Esquerra defensen el Govern d'Aragonès com a "sensat" i alhora "arriscat provant noves idees que funcionen per millorar el benestar dels catalans i les catalanes".

Obrint camí a l'independentisme

Al calaix de l'independentisme els dirigents republicans també situen a ERC com la formació que "obre camí". "Fa cinc anys vam reclamar l'amnistia en solitari i ara tothom s'hi ha sumat. Hem tret els presos de la presó i hem eliminat el delicte de sedició quan tots ens deien que era impossible", exemplifiquen Duran i Sabrià. Per tancar el cercle amb el referèndum: "ara toca negociar de tu a tu amb l'Estat espanyol un referèndum d'independència". Per als dos dirigents republicans la gestió social i la independència són dues cares de la mateixa moneda: "Defensem que l'única manera de poder garantir una vida digna a tota la ciutadania de Catalunya és la independència, tenir les eines d'un estat, i tenim una estratègia guanyadora".

La transició ecològica és una altra de les principals claus del programa electoral d'ERC de cara a la propera legislatura. El document també inclou la proposta de modernitzar l'aeroport preservant el medi ambient, canviar la fiscalitat del joc en un clar posicionament respecte al polèmic projecte del casino de Hard Rock que ha provocat l'avenç electoral pel rebuig dels pressupostos, i desplegar una Comissaria Virtual dels Mossos. Aquestes són algunes de les 500 propostes d'Esquerra pel 12-M. La portaveu parlamentària i secretària general adjunta, Marta Vilalta, assegura que el partit està "preparat" per continuar governant.

Sense definir aliances postelectorals

Cal veure si ERC continua governant, però si és així és pràcticament segur que ho haurà de fer o amb el PSC o amb Junts. Dos partits amb què Esquerra manté una dura pugna electoral, davant dels dos candidats respectius, Salvador Illa i Carles Puigdemont, que disputen la presidència a Pere Aragonès. Els republicans declinen posicionar-se sobre quina de les dues opcions recolzaran en cas de no poder revalidar la presidència de la Generalitat. I de moment reparteixen crítiques de la mateixa manera.

En el cas del candidat socialista, Salvador Illa, es basen en tres crítiques: la primera, la supeditació a les ordres del PSOE i del Govern espanyol de Pedro Sánchez. En segon lloc, la deriva cap a les polítiques de dretes amb projectes com l'autopista B-40, l'ampliació de l'aeroport de Barcelona o el Hard Rock. I la tercera, la presumpta relació d'Illa en el cas Koldo sobre les màscares de la pandèmia quan era ministre de Sanitat. En el cas de Junts i Carles Puigdemont, la crítica es concentra en un aspecte: "la manca de propostes més enllà de la restitució personal del mateix Carles Puigdemont", assegura Aragonès.

Aquest 12 de maig a la nit, ocupar el primer, el segon o el tercer lloc –tan important o més el segon com el primer-, i que es formi o no la majoria al bloc independentista, pot ser qüestió d'un grapat de vots. Però això marcarà el futur de més d'un dirigent polític i la configuració interna dels principals partits catalans. Especialment en el cas d'Esquerra Republicana i del 132è president de la Generalitat, Pere Aragonès.