Público
Público

Els treballadors penitenciaris continuen amb les protestes i tornen a bloquejar els accessos a les presons 

Només als centres penitenciaris de Quatre Camins i Joves els Mossos ho han aconseguit evitar. El Departament de Justícia demana "redreçar la situació" per no arribar a "situacions crítiques". En total, més de 4.000 interns no podran sortir de les cel·les

Prostesta de funcionaris de presons a les portes de Quatre Camins
Prostesta de funcionaris de presons a les portes de Quatre Camins. Jordi Pujolar / ACN

Centenars de treballadors penitenciaris tornen a bloquejar aquest dilluns els accessos a les presons de Lledoners, Ponent, Puig de les Basses, Brians 1 i 2 i Mas d'Enric per l'assassinat d'una cuinera de la presó del Catllar (Tarragonès) a mans d'un intern, dimecres passat. Han col·locat pneumàtics, en alguns casos encesos, branques i pedres per evitar el pas al centre penitenciari. 

Pel que fa a les presons de Quatre Camins i Joves, on hi havia un fort desplegament policial, els Mossos han evitat els talls i han obligat a deixar un carril obert. A la presó de dones, coneguda popularment com a Wad-Ras, hi ha una vintena de treballadors concentrats que han permès la sortida dels interns en tercer grau i l'entrada d'aliments, però no la resta de moviments. En total, més de 4.000 interns no podran sortir de les cel·les.

El treballadors insisteixen en la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i del secretari de Mesures Penals, Amand Calderó. Alberto Gómez, del sindicat CSIF, ha explicat des de Brians que no es reuniran amb cap interlocutor fins que no es produeixin aquests destitucions. També ha remarcat que el tall està sent pacífic, i que només si hi hagués incidents greus a les presons començarien a entrar companys.

Justícia demana "Redreçar la situació"

El Departament d'Interior ha remarcat que a tots els centres es permet l'accés de funcionaris encara que sigui a peu, però que ja és voluntat seva decidir si ho fan o no. Per la seva banda, el Departament de Justícia ha demanat "redreçar la situació amb la màxima sensibilitat i empatia" i ha posat en valor millores que ja estan en marxa, com la incorporació de 407 noves places de tècnics especialistes que reforçaran la seguretat interior dels centres penitenciaris.

"Hem de ser conscients que aquestes restriccions comporten un increment del risc per a tots nosaltres, i que el perjudici ocasionat a tercers pot precipitar situacions crítiques", escriu la Secretaria de Mesures Penals de Justícia en una missiva. 

Augment de les agressions a les presons

Fernando Fernández, treballador de Quatre Camins, ha denunciat en declaracions a l'ACN l'augment de les agressions a les presons, d'un 700% al seu centre, per les "polítiques nefastes" que aplica la Secretaria de Mesures Penals. També ha denunciat la "coacció" a treballadors perquè es quedessin a dormir i així garantir el torn d'aquest dilluns.  

"El que volem és que apostin per un model català que doti de mitjans el seu personal i que abordin les problemàtiques de les agressions"

A Lledoners, el representant de CCOO Òscar Besa ha indicat que el centre està tranquil i que es garanteix la seguretat a l'interior, tot i que hi haurà limitacions pel volum de treballadors que hi ha, que és un servei mínim. "El que volem és que apostin per un model català que doti de mitjans el seu personal i que abordin les problemàtiques de les agressions exponencials que anem patint. El que demanem és seriositat al departament i que aposti pel seu personal", ha reclamat.

Pel que fa Mas d'Enric, el tancament es fa a uns 100 metres de la presó amb arbres, pedres i pneumàtics, en aquest cas sense encendre. Han fet pintades en alguns murs de les instal·lacions demanant la dimissió de la consellera de Justícia i del director de la presó. A la tanca es mantenen les dues pancartes que ja hi havia divendres amb els lemes Justícia Núria i Més seguretat, més protecció i més recursos.

El representant sindical de la UGT al Puig de les Basses, Jorge Fernández, ha denunciat que al centre han crescut les agressions, passant de 150 el 2016 a 500 l'any passat. "No fan més que mentir. Com pot ser que no hi hagi hagut un augment quan les dades estan aquí. És per les seves polítiques, volem seguretat per implementar la reinserció", ha remarcat.  

¿Te ha resultado interesante esta noticia?