El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reivindicat la República proclamada per Francesc Macià "per passar de ser súbdits a ciutadans de ple dret". "Aquell era l'objectiu del 14 d'abril i és l'objectiu que ens continua movent a l'hora de plantejar el futur de la Catalunya dels 8M", ha afirmat. Coincidint amb els 93 anys de la proclamació de la Segona República, el president ha fet una crida des del Palau de la Generalitat a "recuperar la memòria republicana" per "plantar cara" als que "enyoren l'època que Catalunya i el conjunt de la societat de l'estat estava sotmesa". També als que "volen tornar al passat i abracen un discurs reaccionari i agressiu contra els principis més essencials de la democràcia i els drets humans".

En un acte institucional a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, Aragonès ha assenyalat que el 1931 "la fraternitat i la solidaritat van ser més forts que l'autoritarisme i la repressió". "I van obrir la porta a molts ciutadans fins al moment considerats de segona i al conjunt de la nació catalana", ha afegit. El cap de l'executiu ha insistit en els "valors republicans". "Drets i llibertats per a tothom", ha afirmat. "El franquisme va guanyar la guerra, però les idees republicanes perduren i superen els 40 anys de dictadura", ha manifestat.

Aragonès ha assenyalat que "aquelles esperances i il·lusions continuen en vives i ens ofereixen uns principis bàsics, uns sòlids fonaments del futur que cal construir". Així, s'ha erigit "per continuar avançant col·lectivament com a poble, com a societat, com a nació". "Seguir avançant cap a aquella Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament prospera, espiritualment gloriosa de la que ens parlava Macià", ha conclòs.

Ubasart: "Ningú ens ha de fer triar entre drets socials i drets nacionals"

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha estat l'encarregada d'obrir l'acte reivindicant els governs de Macià i Companys com a "font d'inspiració de la Catalunya que ve". "Demostren que ningú ens ha de fer triar entre drets socials i drets nacionals", ha continuat. Ubasart ha recordat que amb la República, els serveis públics van enfortir i cohesionar la nació al voltant dels ideals compartits de pau, treball i justícia", ha expressat.

A més d'Ubasart, també hi han estat presents la vicepresidenta Laura Vilagrà, els consellers Joan Ignasi Elena, Anna Simó, Natàlia Mas i Natàlia Garriga. Així com la vicepresidenta primera del Parlament, Alba Vergés, i el secretari primer, Ferran Pedret.

La historiadora Mary Nash reivindica Clara Campoamor

La historiadora i catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, Mary Nash, ha fet la glossa de la jornada reivindicant la figura de Clara Campoamor, la primera dona diputada a l'estat. "Va defensar el valor inqüestionable de la igualtat universal", ha dit. Nash ha recordat que la constitució republicana va situar les dones com a ciutadanes de ple dret.

La professora ha recordat el "buit del silenci" que va patir Campoamor i que no va ser reconeguda fins a la transició per joves historiadores. Nash ha acabat el seu discurs alertant que "el repte avui és garantir els valors de la igualtat i dels drets que ella va defensar". Així com, "enfortir la nostra memòria democràtica, valors en perill en aquests temps actuals de grans amenaces".